lunes, 13 de junio de 2011

Propostes estiuenques (Ràdio, cançons i pel.lis)

Anit no podia dormir. I quan això me passa soc molt perillós, perque el meu cap comená a pensar en que coses faig, puc fer, faig malament o faig bè, coses que deuria i no deuria dir, coses que valen la pena i altres que no... I millions de coses més que pasen al meu cap.
Per tornar a dormir-me normalment tinc gravat podcast del meu programa de ràdio favorit: La Rosa de los Vientos, en especial els pasatges de la Història que va crear el gran José Antonio Cebrián, el meu ídol radiofònic, l'home que més me va fer "trasnochar" per poder sentir-lo, un apassionat de la Història i un mestre de la seua difusió a través de les ones. Un home enyorat per tots, doncs va morir sobtadament molt jove amb quaranta i pocs anys.
Encara que el seu llegat està a la xarxa en forma de podcast (podeu escoltar-los fent click ací i ací podreu vore la seua aplicació en un video, ) i el seu programa encara es pot escoltar els dissabtes i diumenges de 1 a 4 de la matinada en Onda Cero o en qualsevol moment si feu click ací. I per a aquest estiu que no haureu de matinejar, es una gran recomanació escoltar-lo. Aprendreu molt sense esforç.
I un dels grups amics del programa, i un dels millors grups del panorama musical espanyol, Mago de Oz, te una gran cançò que recorda el programa i tot allò que significa.


Però aquesta vegada em vaig posar la ràdio: la repetició de Tiempo de Juego o si és més tard per supossat de la Taula Esportiva. Però com que la Lliga ja s'ha acabat i no fan més que parlar del Mandril i del FC Asquelona, vaig començar a cambiar de dial.

I a escoltar música, més en concret, cançons d'amor. El locutor les va presentar com dos de les millors cançons d'maor de la història... Què exagerat! Vaig pensar.. Però en sentir-les, una llàgrima rellisca per la meua cara... Tenia raò!

La primera fou la banda sonora original d'una gran pel.lícula sobre Robin Hood que isqué fa un bon grapat d'anys, no la recent de Rusell Crowe, sino una més antiga però per a mi molt més romàntica de Kevin Costner. El cantant és Bryan Adams, amb una desgarrada veu que és simplement excepcional. Gaudiu d'ella.



I l'altra és més recent, però no molt, d'un altre anglés que personalment me cau molt simpàtic, encara que és un "gamberro de marca mayor" com diu ma mare... Ell és Robbie Williams i aquesta és per a mi amb molta diferècnia la seua millor cançò: Angel. Si feu click ací la podreu escoltar en espanyol, però val la pena fer-ho en anglés. És mil vegades millor.
També fou la banda sonora d'una gran película Romeo+Julieta, una versió moderna on ix un molt jove Leonardo di Caprio i una molt sensual Claire Danes. Una peli per a tots aquells que visquen la vida enamorant-se a cada segon... Un video que ens mostra com te pots enamorar en un segon i amb una mirada. Preciós...




Què opineu? Esteu d'acord? Quines són les millors cançons d'amor per a vosaltres? Comenteu comenteu...