viernes, 13 de enero de 2012

Els Reis al Feudalisme i a classe (2n ESO)

Primus Inter Pares
(el primer entre els iguals)

Huí hem fet una d'eixes classes diferents que tant vos agraden (crec):

calia explicar el cim de la piràmid de la societat estamental medieval, es a dir, el Rei. I què millor forma de comprendre a un Rei que convertir-nos en un d'ells? El procés era molt senzill: identificar els elements bàsics d'un rei com el tro, la corona, l'espasa i el ceptre.

Però per favor, espai en qui cases la teua filla si algun dia de veritat vos convertiu en un monarca, perque si no la foto familiar te pot quedar com la darrera de la monarquia espanyola...



Però si deixem les bromes a un costat, huí hem aprés les funcions de la monarquia medieval proclamant a Laura com a monarca... I també els seus mecanismes de vassallatge, el ritus de l'homenatge, hem nomenat cavaller al Marqués de Moliner i l'hem investit amb el govern d'un feu a canvi del jurament de fidelitat, ajuda militar i amistat eterna.

Xe que jo m'ho he passat d'allò més bè... I vosaltres?


 

Però no sempre els juraments de fidelitat i d'ajuda mutua es compleixen. Moltes voltes els pars, és a dir nobles, es rebel·laven contra el seu Sr. i un dels exemples més propers fou el nostre Jaume I que als primers anys del seu regnat hagué de fer front a grans disputes amb la noblesa occitana, catalana i aragonesa (encara que açò ho estudiarem en un parell de setmanes)
 


Demà doncs parlarem de com se les gastava la noblesa a l'Edat Mitjana, fonamentalment de la seua tasca bèl·lica i farem una pràctica de lluita medieval... Un torneig per l'amor d'una dama i l'honor d'un cavaller...


I per acavar m'aneu a permetre donar-li les gràcies a Saray Saba pel seu regal. A banda d'haver fet un molt bon treball voluntari (la maqueta d'un castell) que serà recompensat amb tres positius per aquest trimestre, has fet feliç als meus xiquets amb el castell... L'han plenat de playmobils de seguida...

Només has de mirar les seues cares quan s'ho he donat. De part de Josep i Andrea...

Gràcies Saray!