jueves, 11 de octubre de 2012

No vull anar a classe

Quantes voltes escolte dir açò als meus alumnes o als meus companys profes o als meus fills...!
Qauntes voltes hem escoltat aquesta frase?
Són eixos dies, quan no tenim forces ni ganes de complir amb la nostra obligació... APRENDRE COSES NOVES! Dies on costa deixar els problemes i el cansanci de costat.
Però quan me pasa açò i me donen tentacions de donar la volta i mirar cap altre costat venen a la meua ment imatges com aquestes:

 
 
 

 


Aleshores me done compter de quan afortunats som, que podem arribar al nostre centre sense cap dificultat. Llocs com Angola, Jerusalem, Indonèsia, Xina... Només alguns exemples de les dificultats que poden arribar a tindre les persones simplement per arribar al seu lloc de treball, al lloc on vas a rebre les teues classes. 
 
I som ben afortunats doncs de poder ensenyar/aprendre, sense cap altre condicionant físic ni humà.
 
Les retallades, que haja volat una paga, els exàmens i treballs, la punyetera crisi... Tot queda a segon pla.
 
No és consol de bobos pensar que sempre hi ha qui està pijor que tu. però és una bina forma de motiar-nos i mirar més enllà del nostre melic.
 
Jo ho pense fer.
 
(Traduit i adaptat del blog http://agoralcobendas.blogspot.com.es/ )